El fet de viatjar, és per a la gent un plaer, una forma de gaudir uns dies, unes setmanes, uns mesos. És el que normalment anomenem vacances. Hi ha tot tipus de vacances, sense anomenar els viatges de feina, que és clar que no és el mateix.
La veritat és que a mi fa uns anys la idea de viatjar no em feia cap gràcia, no m’entusiasmava el fet de marxar fora, suposo que per varis motius, la por d'agafar un avió, el respecte de conèixer altres cultures i idiomes, cosa que fa pensar; com mi entendré, la preocupació de no ofendre algú pel simple fet de pensar i fer les coses diferents, etc.
També haig de dir que en aquells anys la economia tampoc era per tirar coets, i sincerament tampoc m’hagués gastat els diners en cap viatge.
És molt important el anar acompanyat, o més important que anar acompanyat és la companyia, encara que alguns solitaris prefereixin anar sols.
Realment ara ho gaudeixo, i crec que és molt interessant i enriquidor el fet de conèixer altres maneres de pensar i de fer, de vegades t’agrada més i d’altres menys, però el fet és lo curiós que pot resultar conèixer altres punts de vista, i això en el meu cas m’ha afectat en canvis de actitut o mentalitat en algunes coses, és evident que no hi ha un lloc perfecte, però agafant idees d'aquí i d'allà un es pot crear una idea del que hi ha al món i vulguis o no sempre es queda alguna cosa de cada lloc que has estat. D’alguna manera obres la ment a nous conceptes i noves maneres de fer.
D'aquí vé un escrit, per a mi ben real i magnífic, que deixa clar el com podem ser i com podem crèixer mentalment inclós millorar com a persones, a base de noves experiències.
Tú eres todos los kilómetros que has recorrido. Eres cada una de las personas que has conocido. Tú eres los atardeceres que has visto. Todos los lugares en los que has amanecido. Cada sabor y cada olor, cada alto en el camino. Eres cada huída y cada reencuentro. Todos los mares en los que te has bañado. Todos los caminos que has tomado. Cada cerro, cada valle, cada río. Tú eres lo que has visto y lo que has vivido.
Per això, ànimo a tothom a poder viatjar tot el que puguin, ja que es disfruta i es viu molt. I això de l' idioma o agafar un avió són tonteries que desprès compensen, i és més, relacionar-te amb gent que parla un idioma que no entens, és divertit.
I aquí deixo algunes fotos de llocs que he estat.
La veritat és que a mi fa uns anys la idea de viatjar no em feia cap gràcia, no m’entusiasmava el fet de marxar fora, suposo que per varis motius, la por d'agafar un avió, el respecte de conèixer altres cultures i idiomes, cosa que fa pensar; com mi entendré, la preocupació de no ofendre algú pel simple fet de pensar i fer les coses diferents, etc.
També haig de dir que en aquells anys la economia tampoc era per tirar coets, i sincerament tampoc m’hagués gastat els diners en cap viatge.
És molt important el anar acompanyat, o més important que anar acompanyat és la companyia, encara que alguns solitaris prefereixin anar sols.
Realment ara ho gaudeixo, i crec que és molt interessant i enriquidor el fet de conèixer altres maneres de pensar i de fer, de vegades t’agrada més i d’altres menys, però el fet és lo curiós que pot resultar conèixer altres punts de vista, i això en el meu cas m’ha afectat en canvis de actitut o mentalitat en algunes coses, és evident que no hi ha un lloc perfecte, però agafant idees d'aquí i d'allà un es pot crear una idea del que hi ha al món i vulguis o no sempre es queda alguna cosa de cada lloc que has estat. D’alguna manera obres la ment a nous conceptes i noves maneres de fer.
D'aquí vé un escrit, per a mi ben real i magnífic, que deixa clar el com podem ser i com podem crèixer mentalment inclós millorar com a persones, a base de noves experiències.
Tú eres todos los kilómetros que has recorrido. Eres cada una de las personas que has conocido. Tú eres los atardeceres que has visto. Todos los lugares en los que has amanecido. Cada sabor y cada olor, cada alto en el camino. Eres cada huída y cada reencuentro. Todos los mares en los que te has bañado. Todos los caminos que has tomado. Cada cerro, cada valle, cada río. Tú eres lo que has visto y lo que has vivido.
Per això, ànimo a tothom a poder viatjar tot el que puguin, ja que es disfruta i es viu molt. I això de l' idioma o agafar un avió són tonteries que desprès compensen, i és més, relacionar-te amb gent que parla un idioma que no entens, és divertit.
I aquí deixo algunes fotos de llocs que he estat.
.jpg)


.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada