L'EXÈRCIT

L'exèrcit, dirien alguns que és imprescindible, i d’altres et dirien que no serveix per res. Jo em decanto més per l'opció de que no serveix per res, però no és del tot veritat, potser caldria canviar el concepte.
El primer exèrcit professional estable es va constituir a Roma, fins aquell moment, els exèrcits eren inestables, es formaven per a campanyes particulars, i no hi havia militars professionals, sinó persones reclutades voluntàriament o per força, que després del final de la campanya eren retingudes o eren deixades anar.
Els primers exèrcits es van fer per a conquistar i envair altres pobles, ciutats, etc. Per això, altres pobles es veieren obligats a fer els seus propis exèrcits per a defensar-se. És evident, que un exèrcit és una eina clau per enriquir-se a base de robar als demés països, és el que jo en diria un abús desmesurat de la ambició capitalista.

Tenim el concepte de que l’exèrcit és un mètode de defensa, i crec més, que és un mètode d’atac. És clar, que sense exèrcit estaríem d’alguna manera desprotegits, i es que és un problema mundial, no caldria cap defensa si no hi hagués ningú disposat a atacar. Cada país te les seves fonts de supervivència, el seu comerç. D’això es tracta, de comercialitzar el que cada país tingui més a l’abast, i així tenir uns interessos mutus comercials, on tan d’un bàndol com de l’altre en treguin el seu benefici i així satisfer les dos parts.

És inhumà violar el medi d’existència d’un poble, a base d'amenaces a mà armada, i el que és pitjor el fet d'aliar-se més d’un país per fer front a destruir-ne un altre, ara que això segurament nomes passarà quant els beneficis siguin satisfactoris per a totes les parts atacants. El més trist és que sempre “pringuen” els civils, que són els que no tenen culpa de res.

Podríem entrar en la idea anarquista, però tot i que crec que és una idea magnifica, no és viable, no és gens realista. Al món hi ha de tot, i gent molt diferent, pel qual crec que té que haver-hi un control, els agents són una part important per a la nostre seguretat, però parlant en terminis locals.

En països com Costa Rica o Haití, manquen d'exèrcit permanent, i es limiten a tenir una força de policia amb armes lleugeres que, en cas necessari, pot augmentar-se amb armes pesants. Tot i que constitucionalment, i sobre el paper, encara existeixen com a exèrcits. D’aquesta manera, centren la defensa dins del mateix estat, però és clar ¿qui atacarà països com Costa Rica o Haití? Si no tenen cap riquesa econòmica de què poder-se aprofitar.

A part del funcionament d’aquest sistema, entrem en els requisits que fan falta per entrar al exèrcit. I aquí jo ja entro amb mal peu, tan de patriotisme que en molts casos aquest sentiment va lligat al feixisme. I per descontat fa falta una mentalitat que no comparteixo gens ni mica, dediquen la seva vida a defensar un país, a sentir-se orgullosos dels seus companys i tasques realitzades, i com no a lluir un uniforme acompanyat d'una pistola o escopeta; tot per defensar la unitat i llibertat d’un país.

Quan lo important és defensar una família, sentir-se orgullòs dels seus fills, i lluir una casa plena d’àlbums de fotos en recordatori de les teves experiències enriquidores.

És aquí la diferencia des del meu punt de vista. Defensar un país? Quan els de dalt s’enriqueixen a costa dels que fan la feina bruta, els militars? Desprès els commemoren amb medalles per la seva valentia al haver fet algun acte en defensa als seus, i casualment són els típics que per motius de feina deixen a les seves famílies mig abandonades.

I jo pregunto ¿commemorat amb medalles per la seva valentia? Jo diria més al contrari, algú que deixa a la seva família amb la seva absència, i que sovint aquestes famílies tenen problemes psicològics o d’educació per la falta de la presencia d’un pare, aquesta persona és un covard!

I per acabar, la llibertat, la pau, el benestar és el que cal defensar. Per aquestes raons lluiten els exèrcits? Que no em facin riure, no es pot defensar unes idees tan dòcils, constructives i positives amb una imatge tan destructiva com els tancs, les pistoles, les granades, les metralladores etc..
Que canviïn el xip, que quant passen desgràcies naturals i envien soldats ajudar a buscar víctimes, o administrar menjar, etc, es realment quan ens podem sentir orgullosos dels seus serveis. AJUDAR, NO DESTRUIR.