T’agrada la música?
Quina música escoltem avui dia?
La veritat és que actualment tenim de molts tipus, dins de cada tipus hi ha moltes versions diferents.
Hi ha música per a tothom i per a tot tipus de moment, el normal és que cada persona li agradi o es senti identificat amb més d’un estil musical diferent, cada estil va associat a la personalitat o ideologia de cada un.
Crec que actualment la música en general, està en crisi degut a la gran onada de “merda comercial” que inunda tot el món. Estic segur que existeix molta música de gran qualitat, però no surt a la llum per culpa del que realment omplen les llistes d'èxits a les ràdios, televisions, discoteques, etc.. Jo ja penso que la gent, sobretot les noves generacions no tenen en compte cap criteri a l’hora de escoltar música o comprar un cd.
No a tothom li pot agradar tot, es una bestiesa. Però almenys, considero que tinc un bon punt crític, hi ha música que no m’agrada i reconec el seu valor musical, i d’altre que no m’agrada i que a més crec que musicalment no s’aguanta per enlloc.
D’altres que se’ls hi dona massa importància i d’altres potser poca.
No cal ser cap entès del tema, cosa que jo no sóc. Per veure que el que ara es ven, és música derivada del pop i musica llatina, en molts casos “artistes” elegits o derivats d’algun programa de televisió. Aquí, ja trobem el primer problema, abans el músic havia de demostrar el seu talent per arribar a la fama, ara és al revès, ha d'arribar a la fama per ser alguna cosa.
Una altre música molt inculcada a la nostre vida actual és tot el que prové del que en diem musica electrònica; house, progressive, dance, màquina etc..
Fins a cert punt em pot agradar, però hi ha coses molt desfasades.
El concepte de fer música ha canviat totalment, podríem dir que fa unes dècades es componia i ara la musica es fabrica, és molt simple n'hi ha prou amb ensenyar cul i pit i fer melodies i lletres enganxoses, per moltes burrades que diguin el que interessa és que a la gent se li quedi al cap aquella melodia i aquell cul.
Personalment, tinc llàstima al veure totes les masses de gent consumint el que, els grans empresaris posen a la nostre disponibilitat, no només de la música, també podem incloure grans branques comercials com la moda, l’automobilisme etc.. Per exemple, aquella cançó mola perquè esta numero u de llistes fa tres setmanes, renova l’armari perquè lo del anys passat ja no està de moda, o comprat la honda sh que es “xuli” i la porta tothom.
És increïble, que la gent sigui tan hipòcrita, quin criteri té aquesta gent dominada per les grans masses empresarials i comercials? Falta de personalitat? Falta de criteri? Un problema de cultura? Jo crec que una mica de cada.
Degut aquesta conclusió, penso que una persona amb estil o criteri, és algú amb un estil definit, que no s’avingui al consumisme esmentat abans, alguns estils definits podrien ser, punk, heavy, hippie, rapero, cowboy, etc. No cal ser de cap estil existent, tothom es pot idear el seu, la meva idea està en no formar part de la gran explotació comercial que volen que consumim.
Com més gran em faig, més augmento les meves fronteres musicals, possiblement per avorriment d'escoltar sempre els mateix.
Però crec que no és culpa meva, simplement és que si no es segueix creant música, ens quedem amb el que ja tenim. ¿Serà per això que en comptes d'escoltar musica moderna, cada cop n’escolto de més antiga?
S’ha de dir que la època dels 70 als 90, la música tenia un valor summament superior al que tenim avui dia.
Quina música escoltem avui dia?
La veritat és que actualment tenim de molts tipus, dins de cada tipus hi ha moltes versions diferents.
Hi ha música per a tothom i per a tot tipus de moment, el normal és que cada persona li agradi o es senti identificat amb més d’un estil musical diferent, cada estil va associat a la personalitat o ideologia de cada un.
Crec que actualment la música en general, està en crisi degut a la gran onada de “merda comercial” que inunda tot el món. Estic segur que existeix molta música de gran qualitat, però no surt a la llum per culpa del que realment omplen les llistes d'èxits a les ràdios, televisions, discoteques, etc.. Jo ja penso que la gent, sobretot les noves generacions no tenen en compte cap criteri a l’hora de escoltar música o comprar un cd.
No a tothom li pot agradar tot, es una bestiesa. Però almenys, considero que tinc un bon punt crític, hi ha música que no m’agrada i reconec el seu valor musical, i d’altre que no m’agrada i que a més crec que musicalment no s’aguanta per enlloc.
D’altres que se’ls hi dona massa importància i d’altres potser poca.
No cal ser cap entès del tema, cosa que jo no sóc. Per veure que el que ara es ven, és música derivada del pop i musica llatina, en molts casos “artistes” elegits o derivats d’algun programa de televisió. Aquí, ja trobem el primer problema, abans el músic havia de demostrar el seu talent per arribar a la fama, ara és al revès, ha d'arribar a la fama per ser alguna cosa.
Una altre música molt inculcada a la nostre vida actual és tot el que prové del que en diem musica electrònica; house, progressive, dance, màquina etc..
Fins a cert punt em pot agradar, però hi ha coses molt desfasades.
El concepte de fer música ha canviat totalment, podríem dir que fa unes dècades es componia i ara la musica es fabrica, és molt simple n'hi ha prou amb ensenyar cul i pit i fer melodies i lletres enganxoses, per moltes burrades que diguin el que interessa és que a la gent se li quedi al cap aquella melodia i aquell cul.
Personalment, tinc llàstima al veure totes les masses de gent consumint el que, els grans empresaris posen a la nostre disponibilitat, no només de la música, també podem incloure grans branques comercials com la moda, l’automobilisme etc.. Per exemple, aquella cançó mola perquè esta numero u de llistes fa tres setmanes, renova l’armari perquè lo del anys passat ja no està de moda, o comprat la honda sh que es “xuli” i la porta tothom.
És increïble, que la gent sigui tan hipòcrita, quin criteri té aquesta gent dominada per les grans masses empresarials i comercials? Falta de personalitat? Falta de criteri? Un problema de cultura? Jo crec que una mica de cada.
Degut aquesta conclusió, penso que una persona amb estil o criteri, és algú amb un estil definit, que no s’avingui al consumisme esmentat abans, alguns estils definits podrien ser, punk, heavy, hippie, rapero, cowboy, etc. No cal ser de cap estil existent, tothom es pot idear el seu, la meva idea està en no formar part de la gran explotació comercial que volen que consumim.
Com més gran em faig, més augmento les meves fronteres musicals, possiblement per avorriment d'escoltar sempre els mateix.
Però crec que no és culpa meva, simplement és que si no es segueix creant música, ens quedem amb el que ja tenim. ¿Serà per això que en comptes d'escoltar musica moderna, cada cop n’escolto de més antiga?
S’ha de dir que la època dels 70 als 90, la música tenia un valor summament superior al que tenim avui dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada